de La Puebla de Híjar a Sant Carles de la Ràpita que es va construir per proporcionar un enllaç directe entre la Val de Zafàn i la desembocadura de l’Ebre.
La població de Bot s’agrupa en diversos carrers a l’entorn de l’església parroquial de Sant Blai, del segle XVII. Entre els edificis més singulars de Bot cal esmentar la casa Paladella, de línies gòtiques i clàssiques, construïda entre els segles XVII i XVIII. Els carrers Major, el de l’Hospital, el de Freixes, el d’Horta i la Plaça, resulten tots ells d’un gran tipisme.
Durant la Batalla de l’Ebre el seu terme municipal va ser ocupat parcialment per les tropes republicanes, mentre els franquistes enviaven reforços a la zona amb el tren de la Val de Zafán. La seva estació es convertí en receptora de tropes i material a l’hora que centre d’evacuació de ferits.
Seguim uns metres el traçat de l’antiga via fèrria, avui desproveïda ja de rails i convertida en via verda.
Aquest ferrocarril formà part de la línia de RENFE
de La Puebla de Híjar a Sant Carles de la Ràpita que es va construir per proporcionar un enllaç directe entre la Val de Zafàn i la desembocadura de l’Ebre.
El primer tram de la línia, des de La Puebla de Híjar a Alcanyís va entrar en servei el 31 de juliol de 1895, la secció entre Alcanyís i Bot ho va fer l’octubre de 1939 i el darrer tram de Bot a Tortosa, al setembre de 1941. La resta, entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita no es va arribar a construir. La línia, que va servir bàsicament per transportar les collites de cereal de les terres de Terol cap al Mediterrani, per embarcar-lo als ports marítims de la zona, va ser clausurada al novembre de 1979.
Ben aviat ens enfilarem vers el Coll del Moro, on es considera que hi hagué un assentament humà a partir de la primera edat del ferro (700 aC) fins al segle II aC.
Aquest assentament és format pel poblat fortificat suposadament ibèric, situat a la partida rural del Calar i per tres necròpolis situades a la cresta de la carena, a banda i banda del habitatges, a l’oest la de les Maries i a l’est la del Tauleret
i la del lloc de comandament de la Batalla de l’Ebre.
La part més espectacular del jaciment és la torre, de planta absidial i perfil troncocònic; cal destacar que el seu àmbit és molt més extens i que per les seves especials característiques morfològiques té una singularitat especial sense paral·lels pròxims. A la necròpolis hi ha tombes peculiars d’incineració de la primera edat del ferro que se sobreposen a altres tombes normals de camps d’urnes.
Des d’aquest zona aturonada, el comandament de les tropes nacionals hi va instal·lar un punt d’observació des del qual el mateix general Franco dirigí les operacions de la Batalla de l’Ebre.
Deixem endarrera aquest indret tan emblemàtic per finalitzar aquesta etapa a la població de Villalba dels Arcs.
Com a altres pobles de la comarca, la seva economia és fonamentalment agrària amb predomini de la vinya.
Està situat en un indret estratègic on es troben els camins ibero-romans que provenen de Faió, de Corbera, de Gandesa i de Batea, per tant és natural que estigués fortificat.
El nucli antic te de forma arrodonida, amb carrers estrets i irregulars. A la plaça Major hi ha la Casa de la vila, del segle XIX, i a la plaça de l’Església hi ha la parroquial dedicada a Sant Llorenç, d’estil renaixentista i barroc - construïda en diferents etapes -, té una portalada al costat de migdia amb arc de mig punt amb dos escuts de Villalba, i la portalada principal al costat de ponent, amb ornamentació plenament barroca. Adossat a la façana hi ha l’esvelt campanar de 40 metres d’alçada.
A prop hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia, petit edifici amb portal adovellat que havia estat la primitiva església parroquial i va ser construït en època templera en estil romànic de transició al gòtic.
Recorregut total de la etapa: 20,75 km.
Desnivell: 200 Metres.
Per a més informació podeu adreçar-vos a: Francesc Antillach. Tel. 616-110851 (de 21 a 22 h).
