El Centre Excursionista de Balaguer fa 75 anys. És un bon aniversari per a recordar i fer memòria de les vicissituds, anècdotes i fets remarcables de l’entitat.
Podem afirmar que el Centre durant anys n’ha vist i n’ha fet de totes. Vull dir que la seva gent, els seus associats, han escrit la seva història en les diverses etapes sociopolítiques que s’han succeït des de 1929 ençà, mirant de no defallir i de lluitar pels seus objectius, sobretot, en els anys més durs que els ha tocat viure.
Per poc que escorcollem en aquests anys podem veure ben clarament que el Centre ha estat, per a molts ciutadans i ciutadanes, el bressol que ens ha possibilitat conèixer i estimar el país. Trepitjar la nostra rica i variada geografia i els seus indrets naturals ha fet possible aconseguir un gran respecte i una gran consideració cap al nostre entorn més immediat. I alhora, l’estima al país, la seva llengua, la cultura i la història que han permès fer-nos nostra la reivindicació institucional com a nació.
Un agraïment especial, doncs, a totes les persones que han participat en les diverses activitats per l’aportació a aquesta empresa col·lectiva que ha volgut i vol servar els principis de la nostra identitat. Aquestes pàgines que ens disposem a llegir i observar són la millor penyora, la millor garantia que avala una trajectòria recta, honesta i ferma a la vegada, en pro del nostre territori i de la seva gent. Ànims i sempre endavant. Que per molts anys continueu en aquesta línia fent la vostra tasca. El país sempre us ho agrairà.
Miquel Aguilà Barril, Alcalde
Balaguer, juliol de 2004
El fet que el Centre Excursionista de Balaguer (CEB) hagi decidit publicar la seva història en aquest 75è aniversari és fruit de la voluntat de recuperar un petit tros de la nostra vida col·lectiva i, a la vegada, retre un homenatge a totes les dones i homes que, durant aquests setanta-cinc anys, ho han fet possible.
El CEB era i és el reflex del que passa a la societat que en cada moment li ha tocat viure. Llegint el llibre hom pot adonar-se de les il·lusions i de les ganes dels seus fundadors de conèixer i estimar el país i la seva gent. També es pot veure l’època en què mancaven les llibertats més elementals durant la fosca nit del franquisme.
Veurem l’evolució dels materials de muntanya i del transport, i també l’evolució del paisatge, així com la lenta i contínua recuperació del CEB. En la nostra entitat, uns van a la muntanya per caminar i altres caminen per anar a la muntanya; uns pugen als cims més alts i altres baixen a profunds avencs; uns caminen a poc a poc i altres molt de pressa, però tots han tingut i tenim en comú l’amistat i unes intenses ganes de conèixer, estimar i conservar el nostre país i el nostre món.
En nom del CEB vull agrair a en Francesc Guillaumet que hagi acceptat el repte d’escriure aquest llibre; a l’Ajuntament de Balaguer, la seva ajuda, i a totes aquelles persones i entitats que amb la seva col·laboració han fet possible l’edició d’aquest llibre i, molt especialment, a Josep Torruella, per la cessió de l’arxiu fotogràfic del seu pare.
A tots, moltes gràcies!
Jaume Casals i Escribà
President del Centre Excursionista de Balaguer
L’elaboració de la història del Centre Excursionista Balaguerí, un llibre que servirà per a culminar els actes de celebració del 75è aniversari de l’entitat, ha estat tot un repte pel que representa recopilar tot el material que la històrica entitat ha llegat als seus predecessors. Tot el discurs narratiu del llibre ha estat creat a partir de la documentació que es troba a l’Arxiu Històric Comarcal de Balaguer, com el Butlletí, Pla i muntanya o Finestral , a més de tot el llegat que l’entitat va generar des de la seva refundació el 1966 i que persones com Josep Pla o Antoni Ricart s’han encarregat de conservar.
Una bona part del relat s’ha escrit a partir d’entrevistes personals amb els qui, en una determinada època, han estat protagonistes del CEB. El camp de la memòria ha estat el gran protagonista, sobretot, de la tercera part del llibre. És a dir, de l’etapa que va des de 1990 fins a l’actualitat. Si ha estat així és perquè, a diferència de les dues primeres etapes, el CEB no ha publicat un butlletí o una circular interna per difondre les seves activitats i iniciatives, malgrat que desplega una intensa activitat divulgada a través de tríptics.
La manca d’elements documentals -sobretot en la primera època- també fa que alguns capítols de la història del CEB quedin a l’aire. En aquest cas, i quan s’ha cregut oportú, s’apunten algunes hipòtesis per explicar determinats buits. En aquests casos –que s’avisen de forma puntual perquè el lector ho sàpiga- cal prendre aquestes hipòtesis com el que són: especulacions fonamentades a partir del material conservat. En cap cas, doncs, no es poden prendre aquestes elucubracions com a vàlides al cent per cent. De fet, en el camp de la història i la cultura s’avança a partir d’una dialèctica constant de coneixements que sempre es poden veure modificats amb l’aparició de documentació o elements nous que, en aquest cas, no s’han pogut tenir en compte.
En última instància cal dir que aquest volum és un llibre elaborat i redactat per un periodista i no per un historiador. Per no distreure del fil argumental s’ha considerat més adient no incloure notes a peu de pàgina, tret de comptades ocasions. D’altra banda, sí que hi ha una bibliografia que detalla totes les fonts que s’han consultat per a l’elaboració de l’obra. De la mateixa manera en el transcurs de l’obra se citen fragments de les cròniques publicades durant la primera etapa del CEB, ja que s’ha cregut oportú incloure part d’aquests relats originals que, per la seva singularitat, valdria la pena publicar íntegrament en una altra ocasió.
Finalment cal dir que l’estructura narrativa del llibre utilitza dos tipus de cites textuals. En alguns casos s’inclouen aquestes cites dins del mateix discurs de l’autor amb cursiva i sempre entre cometes. En altres, i sobretot quan són més llargues, es reprodueixen els fragments seleccionats separats del text principal, amb cursiva i amb un cos de lletra i uns marges diferents al del relat principal. Capítol a part mereix el tema de les abreviatures, que s’han utilitzat per no haver de repetir successivament els noms complets de les entitats que apareixen al llibre i, de manera especial, la del Centre Excursionista Balaguerí.