|
|
A poc a poc es va anar engrescant la gent i es va contactar amb socis més veterans per tornar a fer del CEB una entitat viva. Tot aquest procés va culminar amb una assemblea general que va tenir lloc el 22 de desembre de 1994 a la Fonoteca de l’Ajuntament i que tenia com a principal ordre del dia l’elecció de la nova junta que havia de reflotar una entitat que en altres temps havia estat bandera de l’excursionisme i la cultura. Els socis del CEB van proposar la candidatura d’Esteve Ollé, perquè a més d’haver militat al CEB també havia format part de l’esplai i del món associatiu de la ciutat. L’Esteve Ollé, doncs, va ser elegit per majoria en una junta que comptava amb Àlex Ortiz com a vicepresident i Miracle Barquin com a secretària. La resta de la junta estava formada per Manel Borràs (administrador), Jordi Betbesé (tresorer), Vicent Dolset (vocal), Ermengol Oliva (vocal de muntanya), Francesc Xavier Ribert (vocal d’esquí) i Emili Bou (vocal d’esquí de muntanya).
La nova etapa partia d’un estat de comptes mitjanament bo, amb un superàvit de 67.330 pessetes, i amb un patrimoni que consistia en una sèrie de material didàctic, d’acampada i d’alta muntanya. En aquesta assemblea general també es va acordar reduir la quota mensual a 2.000 pessetes per persona, a més d’elaborar un calendari d’activitats. En funció d’aquesta proposta es va crear un grup de relacions amb els socis i una coordinadora d’activitats dirigits per Àlex Ortiz i Carles Adsuard, respectivament. Tot i que la nova etapa arrencava amb només una quinzena de socis, Esteve Ollé assegura que aquest va ser un “moment clau” perquè la iniciativa no va néixer d’un particular, sinó de la necessitat de donar resposta a una demanda social.
|
A poc a poc el CEB es va anar assentant en l’estructura associativa de l’excursionisme català i, després de molts anys, es va tornar a assistir a les reunions de vegueria, un àmbit que unificava les entitats de la Noguera, el Segrià, la Segarra i el Pla d’Urgell, i des d’on s’informava de les subvencions i de les activitats que es feien en altres centres excursionistes del país. En aquesta etapa, i coincidint amb la posada en marxa del Casal de Cultura i Joventut a l’antic Centre d’Atenció Primària, el CEB va aconseguir un local en aquest equipament municipal. Això va servir, entre d’altres coses, per institucionalitzar el divendres com el dia de trobada entre els socis, un espai d’encontre i reunió en el que es compartien les experiències de cada excursió i on molt sovint s’organitzaven projeccions de diapositives per donar a conèixer a tota l’entitat les diverses excursions que s’anaven fent.
|
Un altre membre del CEB, David Gensana, va aconseguir el 2002 fer el cim de l’Aconcagua per la cara dels Polacs, la via més difícil d’aquesta muntanya sud-americana. L’expedició en què participava el membre del CEB va coronar aquesta mítica muntanya argentina el 2 de novembre del 2002 amb la particularitat que van atacar el cim des del camp 1, mentre que l’habitual és iniciar l’ascensió final des del camp 2. David Gensana explica que van muntar aquest camp base en un lloc una mica més elevat del que s’acostuma a situar, mentre que assegura que l’aclimatació a l’Aconcagua i el bon temps van facilitar aquesta gesta. D’aquesta etapa cal destacar, també, la tasca de Joan Barri, que ha ascendit a cims de llegenda, com el mític Kilimanjaro.
A banda de les expedicions alpines, en aquesta etapa totes les sortides que es programaven, difoses puntualment amb l’edició d’un tríptic, tenien un responsable que s’encarregava de coordinar cada activitat. En el camp del senderisme i de l’alta muntanya s’havien organitzat etapes com la travessa dels tres Montsecs, la ruta de Santa Lis-canal de la Xurulla i de l’Embut, la caminada nocturna de Castelló a Pont de Montanyana, el barranc de Salenques, la Creu de Colomers, la travessa del Montsec de Rúbies (Pedrera-Portella blanca-Sant Salvador-Cellers), el Pedraforca, la serra de Sant Gervàs, Montalegre i Montroig, el congost de Montrebei, el cim Ecos de Montserrat, el Montsant, el pic i l’estany de Certascan, els ports de Tortosa-Besseit, el bosc de Betrén (Val d’Aran) o la Pica d’Estats, entre altres. En alguns casos el senderisme es mesclava amb altres activitats, com el bivac o el piragüisme, com va ser el cas de les sortides als estanys del Rosari d’Àrreu o la travessa de la presa de Canelles a la Torre de les Conclues. Les sortides als Alps francesos i la ruta dels Carros de Foc, una travessia pels refugis guiats del Parc Nacional d’Aigüestortes que fins i tot ha estat ressenyada pel diari The New York Times, com ja s’ha esmentat més amunt, completen les activitats de muntanya d’aquesta tercera etapa.
|
Una altra de les activitats més freqüents d’aquests anys han estat les sortides amb raquetes de neu que, en algunes ocasions, també incloïen la pràctica de l’esquí nòrdic. Des de la Cerdanya francesa fins a la vall de Núria i Montgarri, passant per Andorra i la vall de Benasc, aquesta ha esta una de les activitats amb més projecció de la darrera etapa del CEB. En alguns casos, com al pic de l’Aneto, l’ascensió es feia amb raquetes de neu mentre que l’snowboard i l’esquí era la tècnica elegida per al descens. Les rutes amb bicicleta, amb sortides com les quatre ermites, el recorregut per diversos trams del Transmontsec o la ruta dels castells de la Segarra i de Mormur a les Franqueses, han protagonitzat bona part de l’activitat del CEB que, juntament amb el piragüisme, la canoa i el caiac, a més d’alguna incursió en l’espeleologia i la visita a algunes coves de la comarca (el Forat de l’Or i Muricecs), han ajudat a crear un perfil de sortides molt diversificat.
|
En el marc del 75è aniversari, que ha coincidit amb la celebració de la darrera assemblea general del CEB, s’han organitzat iniciatives com la caminada nocturna de Camarasa a l’ermita de Sant Jordi i un sopar de presentació de tots els actes, que tenien com a vaixell insígnia el cicle de conferències sobre la serra del Montsec, un entorn paisatgístic i natural que des de la fundació del CEB sempre ha estat molt present en l’activitat de l’entitat excursionista. En aquest cicle el Montsec es va analitzar des de diferents punts de vista, des del geològic, a càrrec de Joan Rossell, fins a la flora i la fauna de l’entorn (Delfí Sanuy), passant per la presència humana (Francesc Fité) i la gestió dels paratges naturals (Jordi Sargatal). Paral·lelament el CEB va acollir la celebració d’un cicle de cinema de muntanya amb la projecció de Le défi de Jamie, un film francès sobre la gesta d’un escalador rescatat a Chamonix, i The big White, una cinta noruega que narra l’expedició en què Borge Osuland va creuar l’Àrtic de Sibèria al Canadà.
L’acte central del 75è aniversari va tenir lloc a Santa Maria de Meià els dies 24 i 25 d’abril amb una trobada de centres excursionistes de tot Catalunya. La sortida, que va comportar de pernoctar en aquest indret del Montsec de Rúbies, es va completar amb una gran festa amenitzada pels Ministrils del Raval, mentre que el diumenge al matí es va inaugurar el PR (petit recorregut) de Santa Maria de Meià a Peralba, recuperat pel CEB per iniciativa d’Antonio Nievas.
Però com no podia ser d’altra manera, el CEB va culminar aquesta celebració amb un emotiu record als homes que el 1929 van fundar aquesta entitat en una època especialment activa a la ciutat de Balaguer: del 2 al 8 d’agost el CEB va recuperar l’emblemàtica ruta De Balaguer a l’Aneto en set etapes seguint els passos que van seguir Domènec Carrové i Daniel Tarruella el 1931. I és que només assumint el llegat històric i els orígens d’una de les entitats deganes de l’excursionisme català serà possible forjar un futur que permeti caminar cap al centenari.
|