Amb el títol Ha nascut el GREB, la circular de març de 1972 informava de la creació d’aquesta secció que, a més, naixia amb la finalitat de fer una “exploració sistemàtica de totes les cavitats de la comarca”. De fet, l’espeleologia és una disciplina consagrada a l’estudi de les cavernes, la seva gènesi, l’evolució, el medi físic, el poblament biològic i tot allò relacionat amb el seu estudi i exploració. Jaume Casals i Escribà, responsable del GREB, era l’encarregat de signar l’article on, a més d’anunciar la creació de la secció, descrivia els objectius fundacionals del grup, que consistien a localitzar i topografiar les cavitats de la comarca, a més de fer-ne la pertinent descripció morfològica i la hipòtesi de la seva gènesi per a explicar com es van formar. El mateix Casals recorda que allò que els va moure a fundar el GREB eren les ganes de conèixer les cavitats influïts, segurament, pel descobriment del Graller Gran del Corralot del Montsec per part del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
La metodologia de treball del GREB consistia a parlar amb els pagesos de la zona perquè els informessin de les cavitats existents i que, gairebé amb tota seguretat, mai no havien estat explorades. Especialment curiós va ser la localització i l’estudi del Graller de Cuberes, una cova situada a la vall de Serradell que s’havia obert a base de dinamita perquè la gent del poble creien que s’hi podria trobar aigua. La cova, que passava pel costat d’un barranc, va romandre oberta diversos anys fins que el mateix moviment del barranc la va cobrir de grava. Quan els membres del GREB van interessar-se pel Graller de Cuberes van necessitar l’ajuda d’un pagès perquè els indiqués la situació exacta de l’avenc. Deprés de treure grava a paletades durant una bona estona, la secció espeleològica del CEB va explorar aquella cova en plena nit. L’endemà al matí, i amb l’ajuda d’un cotxe de lloguer, els membres del GREB van recollir un altre grup expedicionari a l’estació d’Àger i després de fer dos viatges van explorar el Graller del Bosquet. Jaume Casals recorda que en aquesta cova de Corçà es va produir l’únic accident del GREB, ja que a causa d’un despreniment de pedres un membre del grup va patir diverses ferides en una mà, encara que sortosament la cosa no va tenir més conseqüències. Curiosament, uns anys més tard el Centre Excursionista de Lleida va rebatejar aquest avenc amb el nom de Graller de Corçà. Durant aquesta etapa els espeleòlegs van explorar cavitats com la cova Negra de Montrebei, el Forat de la Trona del Montsec d’Ares (de 40 metres de fondària), la cova de l’Obaga (la Massana), la cova del Padró o el Graller Gran del Corralot, que amb 166 metres de profunditat i 1.413 metres de llargada està considerada la cavitat més gran de Catalunya.
|
|
A partir d’aquell moment el GREB tenia una secció fixa a la circular de l’AEB on no només s’explicaven les diverses sortides pel territori, sinó també una acurada presentació que abastava des de la història de l’espeleologia fins a la publicació d’un vocabulari amb diversos termes d’aquesta disciplina. De fet, el mateix terme de cavitat presentava diverses formes lèxiques segons la zona. I és que mentre al Montsec d’Ares es coneixien els avencs amb el nom de graller –ja que allí s’hi amagaven les gralles-, a Vilanova de Meià anomenaven querant aquest mateix tipus de cova.
No deixa de ser curiós que en un dels articles s’expliqués que l’espeleologia va néixer com a “objecte de llegenda” en un primer moment, mentre que més tard es va convertir en “curiositat científica en veure al segle XIX que en el subsòl de certs llocs era possible de recórrer quilòmetres de galeries o despenjar-se d’avencs i baixar centenars de metres sota terra”. A més d’aquesta informació, el GREB també dedicava articles a les causes que propiciaven la sortida d’aigües subterrànies i els tipus de fonts (ja fossin fòssils, ascendents en conducció forçada o condició lliure) que es trobaven a les cavitats.
No és gratuït afirmar que el GREB entronca amb el caire més purament científic del primer excursionisme català, que combinava a la perfecció l’activitat esportiva i la recerca. Des de la circular es descrivien totes aquestes fites perquè tothom tingués coneixement de com funcionava l’espeleologia:
| “Un equip pot quedar detingut davant d’un obstacle determinat: una vertical a escalar, una galeria inundada. Passat un temps un altre grup podrà vèncer aquella dificultat. Però sempre queden conductes inexplorats, ascles massa estrets o cavitats negades”. |
La tasca del GREB, que també tenia una petita biblioteca a disposició dels socis, no només consistia en l’exploració sistemàtica de les cavitats i la seva corresponent ressenya, sinó que també va organitzar cursos per a donar a conèixer nocions d’espeleologia a tots els interessats. Concretament, el 1974 el GREB va impulsar un cicle de conferències sobre tècniques i ciències espeleològiques que abastaven des de la geologia i la biologia fins a la metodologia utilitzada per a topografiar i fotografiar les cavitats.
|
La tasca duta a terme pel GREB no només va assolir reconeixement en l’àmbit català, sinó que el Patronat d’Iniciatives també va incloure en una de les seves actes una sincera felicitació a la secció espeleològica per l’article sobre la matèria publicat a la Festa Major del Sant Crist de 1972. L’acta qualificava l’article de “muy útil por cuanto viene a llenar un gran vacío existente en este aspecto al mismo tiempo que se descubren para el simple turista o aficionado unos atractivos naturales que hasta el presente sólo eran patrimonio de los pocos especialistas en la materia”.
Un dels punts d’inflexió d’aquesta etapa va arribar el 1985 amb la recuperació del Butlletí del CEB, una publicació elaborada amb mitjans casolans però que complia la funció de mantenir informats els socis, a més de vehicular articles i opinions sobre la realitat i el pensament dels qui van ser els principals impulsors de l’excursionisme balaguerí dels anys vuitanta. El número 1 del Butlletí ja donava la mesura del que havia de ser aquesta nova etapa, ja que per primera vegada des de després de la Guerra Civil es parlava de manera oberta del que havia representat l’antic CEB a través d’una editorial que entroncava amb l’any 1929 i citava els tres escuts que havia tingut l’entitat des d’aquell moment.
|
Val la pena reproduir algunes de les afirmacions que es feien en aquesta primera editorial, ja que reconeixia les fites assolides en el passat i posava les bases per una nova època i unes noves prioritats. Vist amb perspectiva, el text del Butlletí afirmava que durant l’etapa de l’AEB “es van fer els grans passos en l’esport d’escalada i d’alta muntanya (…) que van fer que es pogués crear escola a Balaguer”. L’editorial també destacava la tasca del GREB, del que diu que “va arribar a ésser el més important de Catalunya després del de Badalona”. L’article tampoc oblida els problemes que van portar a la pràctica desaparició de l’entitat, una situació que descriu amb aquestes paraules: “Problemes, i no precisament polítics, van fer que l’Agrupació es dissolgués, per arribar a crear el Centre Excursionista de Balaguer” el 8 de novembre de 1979. I ho remata afirmant que va ser “a partir d’aquest tercer període que el Centre Excursionista de Balaguer, una vegada superats els problemes de règim intern, arriba a tenir una categoria esportiva com mai hi havia sigut”. L’admiració que es fa patent en el Butlletí pels homes del Balaguer republicà que fan fundar el CEB apareix en més d’una publicació, ja que si el 1985 ja s’entroncava amb la història de l’entitat, dos anys més tard es dedica una portada a la memòria de l’antic CEB i es recorda Domènec Carrobé, Sebastià Pubill, Francesc Borràs i Pau Cabeceran, president del primer Centre Excursionista.